Capítol 3
Riosaku era un noi que anava molt al lavabo.
No sé si és per la seva constitució o perquè no tenia problemes amb els ronyons perquè no va anar al metge, però era un nen que orinava molt.
Fins i tot a classe, sempre va al lavabo almenys una vegada. Al principi, el professor de classe estava confós i molestat, però finalment va entendre Riosaku i va dir als seus companys de classe: "Això és el cos. Tothom hauria de comprendre".
Així que la mestra de la classe va traslladar el seient de Riosaku al darrere de l'aula, a un seient especial just al costat de la porta corredera a l'entrada.
Amb això, quan sentia la necessitat d'urinar, podia anar al lavabo tranquil·lament i minimitzava la interrupció de la classe.
Fins i tot si hi havia un canvi de seient, només el seu seient es va fixar en aquesta posició.
Hi havia bastants persones que no es van sentir còmodes amb la resposta de la mestra de classe.
A classe, Riosaku va mostrar una manera lleugerament diferent de parlar i fer, com dir coses com "Ja ho sé això!" D'altra banda, ha d'haver estat una repulsió contra el costat del professor que mostrava comprensió encara que la classe era sovint interromput per la voluntat d'orinar.
No obstant això, no hi va haver "bullying" o "assetjament" contra ell.
Té una mena d'aura que no li permet fer això, i pot ser perquè va sentir la pressió de "No et preocupis per mi", en altres paraules, "Golgo 13".
Quan Riosaku entri a l'escola d'enfortiment en el seu quart any, les seves paraules i actes seran més pronunciats.
Sense cap raó en particular, adopta una actitud languida i suggestiva.
Era plenament conscient que no tothom el prendria seriosament, però els seus veritables sentiments amagats en el fons del seu cor, "De debò vull que algú s'ocupi de mi", poden haver sorgit en una forma retorçada.
Així, Riosaku es va aïllar cada cop més dels que l'envoltaven.
Ningú es preocupava més per ell, ni els nois ni les noies.
